Fars a la Costa Brava
Les costes són de vegades com éssers humans, quan són boniques, ho són sovint amb una bellesa endimoniada. Just com la Costa Brava, que és una veritable joia contemplar-la, però que ha portat sovint, malhauradament, mala fortuna, i fins i tot la mort, a molts mariners. Incomptables embarcacions han naufragat a les seves aigües.
Als inicis de la navegació, ja s’intentava advertir els mariners de perillosos fons baixos i roques amb simples fogueres.
Més tard, van aparèixer els primers fars, funcionant a base de petroli els més antics, i més tard ja amb electricitat. Actualment, n’hi ha que funcionen amb fonts d’energia respectuoses amb el medi ambient (energies renovables), com ara el far de Cerbère, 
que funciona amb energia solar.
Al sud de la Costa Brava trobem, per exemple, el far de St. Sebastià, al Cap de Begur, 
i al punt més exterior del golf de Roses, a les illes Medes, hi ha un far blanc, situat sobre la Meda Gran , 
a uns 80m d’alçada.
El far de Roses, situat a una alçada de 38m, està prop del conjunt rocós ‘la Bateria’. 
Es compon d’una torre cilíndrica i blanca i està construït al bell mig d’una casa.
A Cadaqués anomenen al seu far la ‘Ceba’. 
Està situat a 27 metres d’altura sobre el mar, a la Cala Nans.
El Cap de Creus, amb les seves roques massisses i gegantines, ha estat sempre un lloc perillós per a la navegació. El seu far blanc medeix uns 11 metres 
i es troba a una alçada d’uns 80m sobre el nivell del mar.
A Port de la Selva trobem el far S’Arnella.
L’últim far abans de la frontera està llavors a Colera, una torre vermell-blanca petita a l’entrada portuària.
Encara que tots els fars estan operatius, l’època de l’ofici de farer forma part del passat. Actualment tots els fars es controlen remotament des de Barcelona, i el personal de manteniment es desplaça fins al far esporàdicament.