Dòlmens i Menhirs a L’Empordà

DCF 1.0

En el transcurs de les nostres excursions podem trobar-nos amb antigues senyals de temps prehistòrics, són els Dòlmens que solen estar emplaçats en racons solitaris del paisatge i ens parlen d’antigues tombes i cultes de pedra dels nostres avantpassats remots. Es tractava de caçadors-recol.lectors que vivien a la nostra regió fa 7,000 anys i manipular lloses enormes per marcar tombes o llocs emblemàtics de culte. Els dòlmens són estructures de columnes de pedra que suporten una gran llosa a manera de taula i representen l’apogeu de la cultura megalítica. La majoria són tombes de corredor o galeria on hi ha diverses persones enterrades, en alguns casos es tracta d’enterraments individuals anomenats Cista on el mort es cobria de pedres.

Els Menhirs són grans pedres allargades col.locades dretes en el paisatge. La paraula Menhir prové del Bretó: men = pedra hir = llarg. Aquestes pedres apareixen aïllades, o agrupades en cercles o en files i van ser centres socials i de reunió, igual que els Dòlmens s’emplaçaven en llocs estratègics del paisatge.

DCF 1.0La cultura megalítica deu el seu nom al grec: mega = gran i lithos = pedra. Va estar estesa a Europa nòrdica i occidental amb representació a la Mediterrània i en Bretanya. La tradició de construcció megalítica estava lligada a l’existència de grans blocs de pedra que van poder ser transportades amb els mitjans de què disposaven. Va ser una cultura universal que es va desenvolupar independentment en molts llocs i assenyalava una representació de fe en la vida després de la mort tal com ho demostren les troballes d’ enterraments, els morts s’acompanyaven de cadenes, pissarres, adorns i bols de ceràmiques . El Museu Arqueològic de Barcelona atresora la majoria d’objectes funeraris prehistòrics de la nostra regió.

La cultura megalítica data d’abans de l’Edat de Bronze i els últims vestigis es van trobar a Sardenya sobre el 800 a. de Crist.

La majoria dels megàlits d’Europa no han sobreviscut a la industrialització i la parcel.lació del territori, però ja en la primerenca edat mitjana es van destruir molts per motius religiosos ja que atribuïen a la mà del Diable i molts topònims parlen de la presència remota de aquestes construccions antigues. Es calcula que tan sols subsisteixen un 5% d’aquestes tombes i enclavaments de culte.

Les muntanyes de l’Albera concentren gran quantitat d’aquests vestigis prehistòrics que s’estenen en una franja de 25 km d’est a oest cap a la Mediterrània, coincidint amb l’àrea de senderisme entre els cims del Puig Neulós (1275 m), del Puig dels Pastors (1167m) i del Puig Jordà (753m). Les muntanyes de l’Albera va ser des de temps remots una zona de trànsit i establiment per als pobles de l’Edat de Pedra i per als que els van seguir per la seva proximitat amb el mar i per ser un lloc de venciment dels abruptes Pirineus.

DCF 1.0S’ha posat de manifest la importància de la protecció del paisatge i el seu patrimoni sota la figura del parc natural que ha permès que aquestes fites megalítiques arribessin als nostres dies. La “Serra de l’Albera” es va constituir en parc natural el 1986 i malgrat la seva proximitat amb centres turístics és possible passejar-se per ella i topar-se amb bucòlics ramats de vaques o rucs salvatges.

Les regions del Rosselló francès i de l’Alt Empordà compten amb 112 Dòlmens, 19 Menhirs i 7 Cister amb tomba de colina, 378 roques amb gravats i 2 pobles neolítics, a la llum de les excavacions que encara continuen. Els paisatges remots i solitaris de les muntanyes de l’Albera, la Serra de Rodes i el Cap de Creus atresoren una bona mostra d’aquesta sorprenent cultura prehistòrica i són zones protegides per dos parcs naturals on segueixen les prospeccions arqueològiques.

Prop del 50% dels Dòlmens es troben en posicions elevades de les muntanyes per la qual cosa es requereix cert esperit esportiu per visitar-los, altres són més assequibles en trobar a la plana.

Ja en l’àrea fronterera de la Jonquera comença el viatge a la jove Edat de Pedra, es prolonga a la carretera en direcció al mar passant per Capmany, Sant Climent Sescebes, Espolla, Rabós, Garriguella, Vilajuïga, Pau, Palau-Saverdera i fins el centre turístic de Roses, i des de tots aquests punts neixen excursions als Dòlmens i Menhirs. Recomanem un llibre bilingüe en Català i Francès que descriu excursions úniques per les Alberes de la part francesa i catalana.

Des d’aquí esmentem dues d’aquestes excursions per paratges suggerents, i plens de sensacions que ens transportaran a temps passats a través dels seus restes megalítics a una Era més humida i rica en boscos primigenis.

DCF 1.0La primera part de Capmany cap als Dòlmens i Menhirs “dels Estanys”, on ens trobem amb 9 dòlmens, 4 menhirs i un petroglif en la “Pedra del Sacrificis”. El passeig travessa àrees de sureres i roques arrodonides enormes separades i per grups que configuren un paisatge fantàstic. Els dos estanys són recognoscibles a l’estiu per la presència de canyar on el silenci i la solitud inspiren a la fantasia del visitant, el passeig no té grans desnivells i és de fàcil camí.DCF 1.0

La segona excursió ens porta pel poble de Vilajuïga en direcció a la carretera de St Pere de Rodes. Al poc de sortir ens trobem la senyalització del Dolmen al costat dret. Part del camí es pot fer en cotxe per acabar a peu seguint les senyalitzacions de ratlles grogues en ascens.

DCF 1.0DCF 1.0DCF 1.0

El descobriment i reconstrucció de monuments prehistòrics continua encara, com el nostre viatge pels dòlmens i menhirs a la primavera i tardor quan la calor no és sufocant. La naturalesa verge, l’esplendor de la seva flora i fauna úniques i aquestes construccions enigmàtiques fan volar la nostra imaginació cap a l’Edat de Pedra per rescatar els missatges immortals dels nostres avantpassats.

Com van aixecar aquestes lloses gegants? Quin tipus de rituals i cerimònies funeràries van tenir lloc? Com vivien aquesta gent? Quin aspecte tenien aquests antics boscos humits?

També a Llançà, Port de la Selva, Cadaqués i Roses hi ha Dòlmens visitables i trobarem informació sobre les excursions a les oficines de turisme.

* L’Albera, les Albera, ISBN: 2-9515352-0-1

[cetsEmbedGmap src=http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=es&geocode=&q=L%27albera,+Capmany,+Girona&sll=39.96028,-3.713379&sspn=7.981087,14.128418&ie=UTF8&hq=L%27albera,&hnear=Capmany,+Gerona,+Catalu%C3%B1a&ll=42.431566,3.013&spn=0.240224,0.441513&t=p&z=11 width=350 height=425 marginwidth=0 marginheight=0 frameborder=0 scrolling=no]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *