gaudi1

Antoni Gaudí i Cornet, 1852 (Reus, Tarragona) – 1926 (Barcelona)

La vida i obra d’Antoni Gaudí està fortament lligada a la ciutat de Barcelona, ​​la qual ha de moltes de les seves joies arquitectòniques d’estil modernista a aquest original i creatiu arquitecte.

Va ser el creador diversos edificis d’estil modernista, per exemple: la Casa Vicens, la Casa Calvet, la Casa Batlló, la Casa Milà, l’escola del monestir de l’ordre dels teresians, el parc Güell, la capella de la Colònia Güell i l’espectacular catedral, encara inacabada, de la Sagrada Família.

L’incomparable estil de Gaudí es manifesta especialment en aquesta espectacular edificació, que el va mantenir ocupat, amb poques interrupcions, des de la seva joventut fins a la seva mort.
D’aquest enorme monument que encara espera la seva finalització, només el costat est amb quatre torres de 100m d’altura es va arribar a construir estant ell en vida, però donen idea de l’enormitat del projecte.

El 1883 Gaudí va rebre l’encàrrec per a la construcció d’aquesta catedral, de la qual ja existia una part del projecte d’estil neogòtic, obra de l’arquitecte Francesc de Villar.

Una substancial i inesperada donació va fer possible que Gaudí rebutgés el pla original de Villar i planegés un treball monumental amb 12 torres, cinc naus allargades i tres blocs transversals.

Gaudí era un artesà molt pràctic. Va convertir plans creativament impossibles en realitat, va realitzar constantment canvis en favor del conjunt, seguint impulsos sobtats. L’harmonia de les unitats, de les formes i dels materials de la construcció a una síntesi viva, a una síntesi singular de les arts, que era molt important per a ell.

Era un home de molt talent, amb una imaginació inesgotable i amb total predisposició per abraçar nous estils, ell contemplava empíricament les possibilitats de la construcció, convertint les seves il·lusions en formes tècnicament molt sòlides.

Treballant en cooperació amb els paletes, va explorar les possibilitats tècniques de la construcció catalana i va crear moltes innovacions que van ajudar a ampliar els límits de la construcció i de la fantasia.

Darrere de tot el que Antoni Gaudí creava, estaven les seves creences metafísiques i religioses.

Doncs hi havia les formes de la natura en les seves varietats i regularitats per a la interacció meravellosa d’una unitat divina.

Per a ell, l’arquitectura és la més alta de les arts que es converteixen en imatge i símbol d’aquesta unitat divina. Fins i tot la música aniria paral·lel a la síntesi de l’arquitectura. Els altars de la catedral van ser pensats per acomodar cors molt nombrosos. Les torres rebrien els tubs enormes de la campana; el seu so, juntament amb els càntics dels cors d’unes deu mil persones transformarien la ciutat sencera en una avantsala de la cerimònia. Un geni amb fortes conviccions religioses com Gaudí, era imprescindible per coordinar tots aquests conceptes, mentalment i en harmonia.

La Sagrada Família

gaudi2El transepte de l’est amb les seves quatre torres de 100 m d’altura, formades com blat de moro dolç, i l’entrada amb tres grans portals van ser acabats essent Gaudí viu. La part frontal apareix sobrecarregada amb motius religiosos, símbols, ornaments de naturalesa, i figures naturalístiques. Les torres estan coronades per mosaics de colors, que entren directament en contacte amb la regió divina, tal com les puntes de les piràmides.

En el projecte d’aquest edifici es va proposar conservar una sensació d’estructures gòtiques però modificades i animades al mateix temps en un estil totalment innovador. Artesà, analista de la tensió i dissenyador, va viure i va treballar de forma molt sòbria per dedicar-se a aquesta tasca durant tota la seva vida. Dia a dia, els seus conciutadans podien veure-ho anar caminant al lloc on hi ha l’edifici: Un home d’avançada edat, amb barba blanca, que no es va contreure per demanar almoina per a la seva església. A partir de 1910 va rebutjar tot tipus de treballs, per dedicar-se completament a la Sagrada Família. Com els senyors feudals de l’època medieval, va permetre que la catedral creixés de manera religiosa per estar el més a prop possible del cel.

El treball però, va ser interromput sobtadament, ja que Gaudí va ser atropellat mortalment per una tramvia el 10 juny 1926 mentre caminava pels voltants de l’edifici.

Esforços posteriors, van prosseguir en la tasca d’acabar l’obra de Gaudí. No és una feina fàcil, tenint en compte que Gaudí improvisava constantment i la seva obra era plena de sorpreses. Buscava constantment solucions i trobava a cada construcció una expressió poètica diferent. Per rematar la feina, molts dels dissenys, plans i models deixats per Gaudí van ser destruïts durant la guerra civil espanyola.

L’any 1952, es va tornar a descobrir a Gaudí ia la seva obra, aquest renaixement de Gaudí, encara continua avui. Tots els edificis de Gaudí han estat declarats patrimoni històric nacional, i s’ha obert un museu sobre l’obra de Gaudí a Barcelona. Des d’aquest moment es van reiniciar els treballs a la Sagrada Família.

En els seus treballs, Gaudí es mostra clarament com el precursor del Modernisme, la seva intenció era deslligar-se de les cadenes històriques del passat i crear a la fi del segle un estil innovador i actualitzat.

La Casa Batlló

gaudi3En el ple centre de la ciutat de Barcelona, ​​al Passeig de Gràcia, es pot admirar la casa Batlló pot ser contemplada. Gaudí reacondicionó un edifici ja existent amb una completa transformació. No hi ha res en aquesta construcció segueixi línies rectes, en comptes d’angles rectes i cantonades la casa sembla haver ser modelada amb ones, fluint dinàmicament. En el flux de les pedres acolorides davanteres del mosaic de terracota esmaltat i de vidre acolorit, integrat per un col·laborador seu ple de fantasia, José M. Jujol. Les rajoles iridescents del mosaic i la galeria ondulada donen a la casa dóna una expressió alegre fins que la vista es fixa en el pesat balcó de ferro forjat, que s’alça cap amunt com màscares.

El passadís d’entrada és espaiós i simplement el guix de les parets enrajolades contrasten amb les enginyoses baranes de l’escala. Les parets s’uneixen amb els sostres i el terra gairebé sense una interrupció clara entre ells.

gaudi4gaudi5 gaudi6 gaudi7

El Modernisme va trobar la seva posada en pràctica en el decoratiu, en els arts i els artesanals, disseny dels mobles, i arquitectura interior i externa. Gaudí ofereix fantasia, simbolisme i humor, llum que connecta i espai a la demostració dels detalls dels interiors del casa Batlló.

El Parc Güell

gaudi9Situat a la “muntanya pelada” a les rodalies de Barcelona, ​​el parc Güell representa una part molt important de l’obra de Gaudí. Un podria anomenar el parc una arquitectura integrada en el paisatge, un estudi de fantasia pura i enginy estructural. Escales, grutes, columnes, estanys amb rajoles de mosaic, monstres i dracs inofensius com de “de mil i una nits”, i molt més d’una experiència única. Al flanc de la muntanya tots els camins condueixen a un banc serpentejant i allargat que podria donar cabuda a 5.000 persones.

gaudi8Gaudí, el seu treball va experimentar un gran renaixement, no es pot integrar en una escola o un estil determinat, és massa individual i fantàstic. Ho atribueixen al Modernisme, que va prosperar a principis de segle a Europa, amb característiques nacionals i diversos noms, i va seguir la idea de síntesi de les arts i de la línia orgànic asimètrica. Gaudí ha conquerit el dret a un reconeixement absolut de la seva obra, ja que ell va crear edificis de fantasia amb aquest afany, que ens porta alternativament a la sorpresa, ia llocs de pacífica harmonia.


View larger map

Comparteix-ho!