La Costa Brava acull un turisme especialitzat en les excursions subaquàtiques fins el punt de ser una de les destinacions preferides al Mediterrani Occidental.

Per què vénen milers de persones a l’any per a bussejar en les nostres aigües? La veritat és que la nostra costa ofereix paisatges submarins i sorpreses faunísticas que romanien en el misteri abans de la invenció de l’escafandre autònoma per Jacques-Ives Cousteau als anys 40.
Un dels passejos submarins que més m’agraden és levitar sobre un prat d’herba marina acariciant les puntes de les seves fulles amb els meus dits.

Aquests prats marins són coneguts entre els pescadors de la Costa Brava com “alguers”, no obstant no es tracta d’algues sinó d’autèntiques plantes amb arrels, tiges subterrànies i flors amb fruits que fa milions d’anys es van adaptar a viure en aigua salada. L’herba marina més estesa en el nostre litoral és la posidonia (Posidonia oceanica) i té un paper ecològic fonamental perquè actua de guarderia d’alevins de peixos, i dóna recer a organismes que només es troben sobre les fulles madures de la posidonia.

submarinisme1Aquesta herba marina és una productora molt efectiva de diòxid de carboni que s’acumula en forma de rizomes enterrats amb el pas dels mil·lennis sota el mantell del prat marí.

El govern autònom de Catalunya, en col·laboració amb universitats locals ha posat en marxa una campanya de supervisió de l’extensió dels prats marins a la Costa Brava per a avaluar la seva regressió així com les mesures per a detindre-la.Una altra de les satisfaccions que atrauen als bussejadors en la nostra costa és la contemplació del coralígen.

Què qué és el coralígen? Ha vist vostè la paleta d’un pintor a l’oli? Probablement se la podrà imaginar… Colors calents com el roig viu, taronja, groc canari, rosat, al costat de tonalitats morades, blaus, violeta i una infinitat de colors, tots ells abigarrats en una petita superfície. És la pell d’esponges, briozoos, corals, algues calcàries, pòlips colonials o solitaris que ocupen fins a l’últim centímetre quadrat de roca en racons foscos on les algues fotófilas no arriben a proliferar.

submarinisme2A mi m’agrada gaudir de les textures del coral·ligen i del seu barroc cromàtic que descobreixo amb la meva llanterna de busseig, aquesta comunitat biològica, de naturalesa més zoològica que botànica, és un aparador de sorpreses per al detallista que li agrada entretenir-se amb les coses petites.

El meu avi m’explicava que va haver de fer un viver de llagostes a l’embarcador davant de casa seva per a mantenir-les vives doncs pescava amb freqüència moltes més de les que podia consumir la família. Eren altres temps en què les llagostes proliferaven i eren freqüents fins i tot just baix la trencant de la mar. Jo no he tingut el privilegi de viure aquelles èpoques d’abundància pesquera, però paradoxalment he pogut mirar-me cara a cara amb les llagostes en el seu ambient, allà on el meu avi mai les va veure.

Aquests crustacis són uns incondicionals del coralígen, els encanten les anafractuositats de les roques, són tímides i amb freqüència les detectem en els seus amagatalls en veure les seves inconfusibles antenes projectades des del seu amagatall cap al món exterior. Els avistamients de llagostes són afortunadament comuns a la Costa Brava i sens dubte constitueixen una satisfacció entre els bussejadors. Els llamàntols són més escassos però presenten una notable territorialitat que fa possible visitar-los en els seus amagatalls en immersions successives.

submarinisme3La Costa Brava és un formatge de gruyère allí on els penya-segats de pedra calcària es troben amb el mar. L’aigua de pluja ha erosionat les entranyes de la roca creant passadissos que en moltes ocasions es connecten amb el mar. La immersió en coves submarines requereix una preparació especial i un equip adequat per a la seva pràctica segura.

Hi ha entorns semitencats de bellesa espectacular aptes per al bussejador menys experimentat on es pot contemplar contrallums mirant cap a la claredat de l’entrada, o es poden explorar cambres d’aire amb estalactites de formes fantàstiques. En el cor de la Costa Brava, a les Illes Medes, es pot contemplar meros grans com a mobles a curta distància, el seu comportament és diferent que en altres llocs en gaudir de total protecció contra la pesca i també degut a que alguns bussejadors els ofereixen aliment.
És gairebé impossible bussejar a les Medes sense veure un mero, i a més amb freqüència ens trobarem embolicats per un eixam de sargs i obladas com si estiguessim submergits en un Aquàrium d’última generació.

Les Illes Medes estan a una milla de distància de L’Estartit i constitueixen una reserva natural, hi ha sortides diàries amb vaixell per visitarles en excursions subaquàtiques o per a veure el fons a través de la quilla de vidre. Una altra reserva interessant és el Parc de Cap de Creus on les aigües solen ser més transparents per efecte dels corrents i gràcies a què no desaigüen rius importants en les seves proximitats, es pot visitar els seus fons marins concertant sortides de busseig a Roses, Cadaqués o Port de la Selva. La tercera reserva marina que esmento és la de Sa Negres a Begur.

submarinisme4A part de les zones protegides hi ha molts quilòmetres de costa fascinants que val la pena descobrir, jo recomano el massís del Montgrí, entre L’Estartit i L’Escala al qual s’accedeix des de qualsevol centre de busseig situat en aquestes dues poblacions.

La manera més segura de descobrir el busseig per primera vegada és deixar-se portar de la mà d’un professional en el que aquí anomenem un “bateig de busseig”. Normalment costa uns 40 € i l’experiència consisteix a bussejar acompanyat d’un monitor a poca profunditat durant uns 25 minuts. Els batejos poden realitzar-se des de la platja o la costa o des del barco segons la logística del centre de busseig, però en qualsevol cas no es poden realitzar en les reserves marines perquè allí només es permet l’accés a bussejadors titulats ja que la fràgil naturalesa dels organismes del fons podria veure’s danyada involuntàriament per les incursions de persones inexpertes.

Si la primera experiència resulta molt satisfactòria es pot donar el pas cap a l’obtenció d’una titulació de busseig. Això implica concertar un compromís amb un instructor qualificat en un centre de busseig on se seguirà un curs teorico-práctic al final del qual s’obté una llicència per a bussejar.

El sistema d’ensenyament més estès a la Costa Brava és el PADI (Professional Association of Diving Instructors), aquesta escola internacional de bussejadors és la més popular en tot el món i les seves llicències estan reconegudes en tots els mars. El preu del curs bàsic de busseig és d’uns 350 € i la seva duració és a partir dels 4 dies com a mínim.

El busseig és una activitat addictiva, com més es practica més es gaudeix, cada vegada més s’està convertint en una activitat familiar on els petits a partir de 12 anys poden titular-se i compartir l’afició amb els seus pares. Els centres de busseig son el punt d’informació on vostè podrà satisfer la seva curiositat sobre els possibilitats d’aquesta nova forma de conèixer la Costa Brava.

Bones capbussades!

*Les fotografies d’aquest article han estat cedides per en Pepe Navarro.


View larger map

Comparteix-ho!