|
El Cap de Creus, museu de pedra. |
El Sol, observat des del penya-segat del far de
Cap de Creus, apareix sobre l'horitzó del mar
a una hora més primerenca que des de qualsevol
altre punt de la Península Ibèrica. |
|
Des d'un punt de vista geològic el
massís de Cap de Creus és la prolongació
oriental dels Pirineus. El Sol, observat des del penya-segat
del far de Cap de Creus, apareix sobre l'horitzó
del mar a una hora més primerenca que des de qualsevol
altre punt de la Península Ibèrica.
Certament aquest fet en si mateix pot justificar presenciar
una alba des del far, encara que hi ha més al•licients:
els voltants del far són penya-segats de roques modelades
per la Tramuntana durant desenes de milers d'anys,a penes
es
|
|
| distingeixen vestigis de civilització
en tot el que abasta la vista a excepció del mateix
far i d'un hostal restaurant que sembla un accident més
de la geografia torturada i rugosa de la crosta de la terra
on els Pirineus s'enfonsen al Mediterrani. Un altre regal
per als sentits és l’alè del mar, sal
humitat i vent, que ho envaeix tot, allí al melic del
món segons Salvador Dalí.
L'entorn marítim terrestre del C.de Creus està
protegit per la figura del Parc Natural des de 1998. Quan
els antics pobladors neolítics alçaven dòlmens
i menhirs a la zona existia una vegetació arbòria
desconeguda avui en aquests llocs. D’aquells temps han
perdurat les construccions megalítiques; el foc, l'agricultura
i la ramaderia han substituït aquell bosc primigeni de
surera, alzina, arboç i roure, per matoll baix de ginesta
i argoma, timó i romaní. |
Durant la baixa Edat Mitjana les gents del Massís
de Cap de Creus conreaven vinyes en terrasses delimitades
per murs de pedra que s'estenien per les vessants de les muntanyes.
La seva raó de ser era lluitar contra l'erosió
d'un terreny desforestat, i aprofitar millor l'aigua de les
escasses pluges. Aquesta pràctica agrícola es
va estendre pels voltants dels nuclis de població i
va perdurar durant segles fins que a finals del XIX una plaga
procedent de França, la fil•loxera, va anihilar
les vinyes centenàries.
Avui, com els megalits petris, les terrasses són el
testimoni mut del pas del temps: cultures que arriben, floreixen,
inventen, construeixen i després, es transformen deixant
enrere empremtes de pedra. I certament, el massís del
Cap de Creus és un enorme museu natural de pedra, i
una de les seves joies és el Monestir de Sant Pere
de Rodes, que durant gairebé mil anys va reunir el
poder religiós, civil i penal que va exercir sobre
els pobladors d'aquesta zona. Les pestes, els pirates i finalment
la guerra amb els francesos a principis del s.XIX van deixar
buits els murs d'aquest referent del romànic català. |
| El temps vesteix la pedra de colors taronja i
gris verdós, no importa que es tracti d'un dolmen neolític,
terrassa de cultiu medieval o torre de monestir, en ella troben
substrat viable els líquens allí on el sol els
regala hores de llum i la humitat del matí trigui més
en esvair-se. |
| D'entre totes les pedres del melic del món hi ha
una que pel seu color i formes ha estat objecte de cobdícia,
explotació i comerç, es tracta de la pedra viva
de l'esquelet del coral roig. Té forma d'arbust i creix
uns dos mil•límetres a l'any en parets fosques
i forats a partir dels dotze metres de profunditat. Si alguna
vegada la contemples en el seu medi, no l'arranquis, pensa
que la naturalesa ha invertit més de dos mil milions
d'anys en elaborar-la.
Gaudeix de la bellesa mineral del massís de Cap de
Creus i respecta-la perquè els fills dels teus fills
puguin fer el mateix.
|
|
————————————————————————— |
Imatges del Cap de Creus:
|
|
|
|
|
| |
|
