Els Aigüamolls de l'Empordà a Cap Creus OnLine

És un espai natural protegit que comprèn dues àrees quasi contigües. Una se situa entre la desembocadura del riu Fluvià i Muga i l'altra està al Nord d'aquest últim.Una llarga extensió de platja de Dunes ribeteja el parc natural en la seva trobada amb les aigües del golf de Roses.

Fa més de dos mil·lennis els maresmes i dunes s'estenien per tot el golf de Roses i la platja de Pals en el Baix Empordà. Les aigües del Ter, Fluvià i Muga es fonien en un complex mosaic de llacunes, meandres, i petites albuferes que estaven flanquejades per dunes, terres salobres i boscos de ribera.

Tot això formava un entorn heterogeni que sens dubte albergaria a multitud d'aus, peixos, mamífers,rèptils i amfibis, així com invertebrats en números i diversitat que farien empal·lidir als majors parcs protegits d'Europa en l'actualitat.

Les activitats agrícoles i ramaderes, junt amb el recent desenvolupament immobiliari turístic, han reduït l'àrea d'aquest primitiu paratge, i de no ser per una campanya popular ben orquestrada que va nàixer en 1976, tot s'haguera perdut. L'espenta de la campanya es materialitzà amb l'aprovació en el Parlament de Catalunya d'un espai protegit conegut per Parc Natural de l'Aigüamolls de l'Empordà en 1986.

Què es pot veure en els Aigüamolls?

La primera cosa que destaca als ulls del visitant és un espai on la botànica silvestre cobreix en tota la seva varietat els diferents paratges com a terres salobres, camps inundats, dunes de platja, riberes de canals, pastos…En segon lloc, per als amants de la fauna emplomallada, els Aigüamolls ens presenten en safata nombroses espècies d'aus aquàtiques, anàtids, limícolas, camallargs a més d'altres. No és difícil veure el raig blau del blauet, ni la silueta inconfusible del gran cormorà adorant el sol amb les seves ales obertes..

Les cigonyes niuen en el parc just al costat dels camins de trànsit dels visitants, i el seu reclam se sent a molts centenars de metres del seu niu als dies de primavera i estiu. Les arpelles planegen solemnes a baixa altura atalaiant entre els joncs quelcom que valgui la pena un picat ràpid. A l'hivern centenars de caderneres formen eixams que recerquen llavors en la vegetació seca, mentre que a la primavera aquests mateixos ocellets se separen per a defensar les seves parcel·les de cria i abastiment amb cantells i refilades que faran les delícies del passejant.

Murmuris més greus però no menys melodiosos sorgeixen entre la floresta de les riberes, són les notes del rossinyol, la mosquitera o la busquereta que proclamen la seva felicitat en la brisa que mou els joncs que els sostenen

Miradors d'Aus i Itineraris, Material aconsellat

Aquest parc natural està ben dotat de camins entre els quals el visitant haurà de triar per a realitzar una excursió. Els itineraris estan senyalitzats i aconsellem passar pel centre d'informació del parc en El Cortalet per a fer-se amb un mapa a fi de programar la ruta. Al llarg dels camins se situen uns miradors on podem entrar per a gaudir d'una visió panoràmica de llacunes i enclavaments dignes d'especial atenció.

És des d'aquests miradors on contemplarem la veritable esplendor de la riquesa ornitològica dels Aigüamolls de l'Empordà. Per això és molt aconsellable l'ús de prismàtics per a contemplar a plaer el regal visual que ens ofereix aquest paratge.Les càmeres de fotos amb teleobjectiu són populars entre els visitants més especialitzats.Resulta també útil referenciar els avistamients en guies d'aus, o botàniques ja que ens ajudaran a conèixer un mica millor la riquesa biològica d'aquests paratges.

El valor dels Aigüamolls de l'Empordà

Molt s'ha escrit sobre la necessitat de preservar espais naturals com El Parc Natural dels Aigüamolls de l'Empordà. La biodiversitat passa per moments crítics a escala global…Destacaré un valor que trobo bàsic i que vostè pot gaudir de primera mà si visita aquest entorn, no és ni més ni menys que una sensació primitiva de retrobament amb quelcom que viu en els fons de l'ànima, potser avivada per records de la infància, potser encunyada per l'herència d'un passat remot en que els sers humans ens foníem en un entorn natural. Contemplar, captar les aromes, escoltar les veus del camp i notar els batecs de l'ànima tranquil·la que es retroba amb casa seva i d’on mai potser hauria d’haver marxat...